Una cicatriu apareix quan el teixit epitelial és estripat (no tallat). La restitució del teixit connectiu s’efectua mitjançant el creixement de fibroblasts joves; llavors l’espai deixat per la ferida és «tapat» amb teixit fibril·lar (amb característiques similars al que forma els músculs), per aquest motiu la cicatriu tingui una textura diferent a la pell. Algunes evidències suggereixen que certs fibroblasts (els miofibroblasts) estan en condicions de contreure’s i així exercir un paper en la contracció de la ferida.
Així doncs, una cicatriu és una alteració permanent de l’aparença dèrmica consecutiva al mal i reparació colagenosa d’aquesta.
Existeixen tres etapes per a la cicatrització:
1. Inflamatòria
2. Proliferativa
3. Remodelació
Les cicatrius poden formar-se per moltes raons diferents: poden ser resultat d’infeccions, cirurgia, lesions o inflamació del teixit. Poden aparèixer en qualsevol part del cos; la seva composició varia, per la qual cosa l’aparença pot ser plana, inflada, enfonsada o acolorida, com també pot ocórrer que facin mal o provoquin picor. L’aspecte final d’una cicatriu depèn de molts factors, inclòs el tipus de pell i la localització en el cos, la direcció de la ferida, el tipus de lesió, l’edat de la persona que té la cicatriu i el seu estat nutricional.
Existeixen productes que milloren les cicatrius, que ajuden a mantenir la humitat, sovint derivats de les silicones.