Caspa

El cabell és un element molt destacat en la imatge d’una persona; per això cal cuidar-lo i mantenir-lo sa i net, utilitzant sempre productes adequats, una cosa fonamental per a combatre problemes com la caspa.

La caspa és una descamació excessiva del cuir cabellut que provoca l’aparició d’unes escates homogènies i agrupades, visibles per a la persona afectada i per als quals estan al seu voltant. Les escates apareixen com a capes en el cabell i en major o menor grau sobre la roba o els coixins.

Tècnicament es diu pitiriasi, pel fet que sempre estan presents en ella les espores de Pitirosporum ovale, un fong capaç d’hidrolitzar el sèu i que es troba en el cuir cabellut de qualsevol individu normal.

Distingim dos tipus de caspa:

La pitiriasis seca o caspa seca, molt freqüent, i que consisteix en una descamació amb escates blanquinoses, seques i fines, que es desprenen fàcilment o per gratat i que no produeix pruïja ni signes inflamatoris.

La pitiriasis esteatoide o caspa grassa, que presenta escates englobades amb sèu; són majors, més espesses, olioses, groguenques i enganxoses, més adherides al cuir cabellut i als cabells. S’associa a la seborrea i es localitza preferentment en àrees seborreiques del cap, com són la zona frontal o la zona del clatell.

La caspa afecta a prop del 20% de la població. La seva severitat augmenta a l’hivern i disminueix a l’estiu. Al contrari del que es pensa, la seva aparició no està relacionada amb l’estat emocional de la persona, encara que es complica en estats d’estrès.

Es manifesta especialment durant la pubertat, quan s’alteren moltes activitats de la pell, i aconsegueix el seu punt màxim entre els 30 i 40 anys. I pot confondre’s amb altres patologies, com la dermatitis seborreica o la psoriasi.

Existeixen productes que aconsegueixen resultats excel·lents a l’hora de solucionar aquest problema, que sovint preocupa més en l’ordre estètic que per tractar-se d’una malaltia cutània. Les cures cosmetològiques consisteixen en la utilització de xampús específics amb regles estrictes d’aplicació que han de seguir-se disciplinadament.

Incorporen en la seva formulació substàncies antifúngiques i antibacterianes d’ampli espectre i substàncies específiques com són el piritionat de zenc, la piroctona olamina, el disulfur de seleni i algunes plantes medicinals com la caputxina (Tropaeolum majus), que han d’utilitzar-se de manera adequada per a cada tipus de caspa.

La caspa també pot ser un símptoma de la seborrea, la psoriasis, la micosi o la pediculosi. És recomanable evitar gratar-se excessivament. Gratar-se fins a fer mal a la pell pot augmentar el risc d’infeccions, particularment de Staphylococcus aureus i estreptococs, i alopècia provocada per afeccions a la pell.

La caspa varia d’una persona a una altra. Pot ser necessari provar diversos xampús amb ingredients actius diferents (sulfur de seleni, quitrà, àcid salicílic, piritionat de zinc, ketoconazol ) per a trobar el més adequat per a cada individu en particular

Es recomanen les rentades freqüents amb xampús específics, en dos temps, realitzant massatges suaus que ajuden a enlairar la caspa. un individu pot trobar que alternar entre diferents tractaments sigui més efectiu que nomñes fer-ne servir un de sol, que pot tornar-se menys efectiu amb el pas del temps

Han d’alternar-se amb xampús suaus.

S’aconsella l’assecat amb assecador amb aire temperat